Els orígens

La tradició castellera de la ciutat i les seves antigues colles

Durant la primera meitat del segle XIX l'activitat castellera local a la ciutat estava representada per dues colles castelleres els components de les quals formaven part dels dos gremis més importants de la ciutat: la colla dels Pescadors i la dels Pagesos. Diferents fonts documentals de l'època demostren que van assolir castells de vuit pisos amb prou solvència, i fins hi tot van bastir algun castell de nou, però van desaparèixer cap a l'any 1860 per les guerres carlines. Després les colles vallenques van protagonitzar totes les fites castelleres de la ciutat ajudades per la fidel afecció tarragonina. Fins l'any 1885 no va tornar aparèixer una altra colla local: la Colla de la Mercè (els Xiquets de Tarragona), que va existir fins l'any 1897 bastint castells de set pisos i un quatre de vuit com a màxima fita. Després els castells van entrar en l'ostracisme més absolut.

Cap a l'any 1926, coincidint amb la renaixença de la cultura castellera amb l'aparició dels Nens del Vendrell , va ser refundada la colla castellera dels Xiquets de Tarragona . Però ràpidament es va dividir en dues colles a causa de greus desavinences internes: La Colla Nova dels Xiquets de Tarragona (amb camisa lila) i els Xiquets de Tarragona (amb camisa blau marí, a la fotografia, carregant un tres de set l'any 1930).

Les dues colles van coexistir amb una bona trajectòria fins la guerra civil. Després de la contenda l'ajuntament va fusionar les dues colles en una de sola que va adoptar el nom de Xiquets de Tarragona . Aquesta situació ben poc durà, ja que a la dècada dels cinquanta una part de la colla es va escindir per a refundar la Colla Nova de Sant Magí.

Durant aquells anys es va mantenir la dualitat castellera a la ciutat, participant ambdues entitats als concursos de Can Jorba amb resultats prou dignes. Cap al final de la dècada dels seixanta, just quan els Nens del Vendrell i la Colla Vella de Valls mantenien els duels més apassionants de pilars i castells de vuit, les colles de Tarragona oferien pobríssims resultats castellers.

Aquesta situació va intentar ser redreçada per l'Ajuntament fusionant les dues colles, creant els actuals Xiquets de Tarragona , amb la seva característica camisa a ratlles blanques i vermelles actual.

Del desencís de la dècada dels 70 a la creació de la Jove l'any 1979

La reunificació va dividir més que sumar, els Xiquets de Tarragona van mantenir el nivell dels set pisos a la ciutat, però sense donar un salt qualitatiu als vuit pisos, estancant-se en un nivell molt pobre.

Just al final de la dècada dels 70, un conjunt de joves, assidus al popular Motoclub, amb ganes de recuperar les tradicions de la ciutat i desencisats de l'ambient i dels resultats castellers que hi havien a la colla Xiquets de Tarragona , van decidir crear una nova colla castellera. Tot i la forta oposició dels Xiquets de Tarragona van aconseguir reunir persones de tots els estrats socials i laborals amb un únic objectiu: fer pais, recuperar els fets identitaris i pujar el nivell casteller de la ciutat.

Finalment, el 4 de novembre de 1979 la colla va fer la seva primera actuació sense camisa ni nom oficials a Cornudella de Montsant. Van carregar el pilar de quatre actuant junt amb els actualment desapareguts Brivalls de Cornudella.

L'any 1980 es va fer la presentació oficial, adoptant el color lila per a la camisa i el nom de Colla Jove Xiquets de Tarragona (a la fotografia, un 4 de 6 descarregat per la Diada de la Colla). L'el·lecció del color de la camisa va provocar un enrenou important, ja que se suposava que el color lila i el color blau marí havien estat prohibits en un pacte de sang durant la reunificació l'any 1970.

De Cornudella al Concurs de 1984

A poc a poc la colla va anar creixent en nombre de castellers i en resultats. Des del 1980 fins l'any 1984 es va evolucionar pausadament i es van assolir la majoria de castells de la gamma bàsica de set pisos, sorprenent  la colla rival i la pròpia afecció tarragonina. Un detall important, l'aparició de la nostra colla va provocar una reacció en els Xiquets de Tarragona , que van descarregar el seu primer quatre de vuit en 11 anys d'existència l'any 1981.

Després de carregar el primer dos de set per la Santa Tecla de 1983, la colla va plantejar l'any 1984 amb objectius molt ambiciosos, aprofitant la entrada de més castellers. Els primers fruits es van recollir a la Diada de la Bisbal del Penedès: es va carregar per primer cop el quatre de vuit. Un mes després es va descarregar per Santa Tecla aquell mateix castell i l'apotesi va arribar pel Concurs de 1984 , quan la colla va descarregar el quatre de vuit (a la fotografia, en el moment de carregar-se) i va carregar el dos de set, i també va carregar per primer cop el pilar de sis, assolint la tercera posició, per davant dels Xiquets de Tarragona .

Segona meitat de la dècada dels vuitanta

Després de l'èxit del concurs, la colla va patir un estancament tècnic que va durar quatre anys. No es va poder descarregar el quatre de vuit fins l'any 1988 (a la fotografia, el que es va descarregar per Santa Tecla). A més, també es va patir molt per descarregar el tres de set per sota, alhora que es va començar a treballar el tres de vuit.

A pesar dels resultats irregulars, la colla va créixer socialment i els seus mebres van donar peu a la recuperació dels diferents elements del Seguici i de Setmana Santa.

Un aspecte molt important d'aquesta etapa és la incorporació definitiva de la dona als castells, com a membres actius i proactius de la Colla.

Del tres de vuit de 1990 fins l'any 1995

El tres de vuit de Sant Magí de 1990

L'any 1990 la colla va fer un salt qualitatiu molt important, recollint els fruits d'anys de treballar les estructures amb els mateixos castellers; castellers històrics d'aquella època afirmen que a base de cops, en van aprendre. Per primer cop van descarregar el tres de vuit durant la Diada de Sant Magí, convertint-se en la primera colla tarragonina que descarregava aquest castell des del segle XIX. Aquest salt es va completar quan la colla va carregar el dos de vuit amb folre per la Diada de Santa Tecla, en una plaça de la Font plena a vessar (com es pot veure a la fotografia).

Arribats a aquest punt es va veure clarament que les limitacions de la colla escapaven de l'àmbit local i que calia anar a buscar nous reptes, comparar-se amb les colles punteres del moment, aplicant la tècnica japonesa: copiar allò que ja funciona. Va ser en aquesta època que es van diversificar les tasques, creant l'equip de pinyes, on l'Albert Gòmez i el Ferran Ventura van començar a emprar el nostre actual sistema de plantilles per a fer la pinya del castell. Així s'alliberava de feina el cap de colla, implicant més membres en les tasques tècniques.

De Sant Magí de 1993 fins al concurs de 1994

Fins Sant Magí de 1993 la colla va viure una mena de malastruga de dos anys en què en cap diada la colla no era capaç de descarregar el tres, quatre i dos de vuit en una mateixa actuació. En aquella Diada, però, aquest repte es va assolir, deixant molt enrere els Xiquets de Tarragona . En un estat de gràcia anímic i físic tota la colla es va posar a fer assaigs de quatre de nou amb folre i cinc de vuit, amb la vista posada en Santa Tecla. En aquell moment i vist des de fora, semblava un impossible.

Així, el 26 de setembre de 1993 (una setmana després de la data oficial per culpa de la pluja), la Colla Jove va carregar el primer quatre de nou (a la fotografia, en el moment de carregar-se) amb folre de la seva història i va descarregar un superb cinc de vuit, meravellant la resta del món casteller.

L'any 1994 va significar el primer tres de nou descarregat durant la Diada de Sant Magí, el primer tres de nou descarregat a l'Arboç del segle XX i la tripleta a la Diada de Santa Tecla. En un estat de forma física i mental pletòric, es va donar prioritat a assajar el cinc de nou amb folre amb vistes al concurs. Un castell titànic en aquells temps, qualificat d'impossible per insignes membres de les colles vallenques.

El concurs es va perdre per només 13 punts de difèrència amb la Colla Vella dels Xiquets de Valls . Tot i descarregar els mateixos castells: tres de nou amb folre, quatre de nou amb folre i cinc de vuit, les penalitzacions va fer que la colla quedés segona. Com a aspecte més destacat d'aquell concurs: el primer intent de cinc de nou amb folre de la Colla Jove, amb una de les pinyes més massives i multicolors que es recorden a la plaça de braus. No va poder ser, al final.

El 13 de vovembre del mateix any la Colla Jove va organitzar una altra diada especial per intentar descarregar el cinc de nou, el que havia de ser "la guindilla del pastel", però quan més quiet estava el tronc una relliscada inoportuna d'un dosos va tirar el pom de dalt a terra, la qual cosa provocà la llenya i la posterior decepció. Acabava, però, la que fins llavors havia estat la millor temporada de la colla.

1995

Aquell any la colla va començar amb il·lusions renovades, assistint a la compra d'un local social a la baixada de la Peixateria. La Colla va tenir molta fenia a l'estranger, ja que durant la primavera es va actuar a Orleans (França) i a Pàdua (Italia). La temporada va avançar assolint-se tots els castells de la gamma de vuit fins la Diada de l'Alforja, on es va descarregar el primer cinc de vuit.

Amb una quantitat d'efectius que superava els cinc-cents castellers i unes ganes enormes de menjar-se el món, la colla assolí la tripleta màgica per Sant Magí i per l'Arboç i va encarar la Diada de Santa Tecla com el moment propici per intentar el gran repte: el cinc de nou folrat. Aquell castell havia passat de ser un somni a una obsessió, i més quan els Minyons de Terrassa van anunciar la intenció de tirar-lo per la Diada de la Mercè a Barcelona. Finalment el castell va caure de nou quan entrava la canalla, però el més greu fou que un dels castellers del folre va patir una lesió medul·lar greu. Aquest fet tingué moltes conseqüències en la mentalitat de la colla i en la seva capacitat d'arrastrar gent.

De Sant Fèlix a la pèrdua dels galons de nou

El 1996, l'any més dur

L'any 1996 va ser molt dur. La lesió del nostre company casteller va condicionar tota la temporada. Es va perdre el sentiment guanyador i molts components de la colla van deixar de ser habituals en sortides i assaigs, reflectint tot el respecte que s'havia agafat a les possibles conseqüències d'una mala caiguda. Tota la colla va fer un gran esforç per intentar paliar econòmicament la terrible situació del casteller lesionat i en Ferran Ventura va continuar com a Cap de colla a pesar de totes les vicissituds.

La Colla, però, va acceptar la invitació dels administradors de Sant Fèlix per anar a actuar a la plaça de la Vila, entre les quatre millors colles castelleres de Catalunya. I no van decebre: quatre de nou amb folre carregat, tres de nou amb folre carregat i dos de vuit amb folre, la millor actuació de tota la temporada. Poc més va poder oferir la colla aquella temporada.

Una recuperació aparent (1997 - 1999)

Amb un nou equip tècnic, la colla va iniciar una temporada en què es va haver d'acceptar la pèrdua de pes específic dins del món casteller. Eren menys castellers i ja no es podien plantejar castells mastodòntics com el cinc de nou. Calia evolucionar, i va ser en aquest moment que es va apostar fort pel quatre de vuit amb l'agulla i el pilar de set folrat. La Santa Tecla del 1997 va veure el primer quatre de vuit amb l'agulla descarregat i el primer pilar de set amb folre descarregat, tornant a assolir a més a més el quatre de nou amb folre.

Ja durant l'any 1998 la recuperació era palesa, i després d'un Sant Magí en què es tornàven a plantar castells de nou la Colla va fer la millor actuació de la història a l'Arboç, descarregant la tripleta màgica i el pilar de sis. Es va tornar a assajar el cinc de nou, però l'intent de Santa Tecla no va reeixir i al concurs els resultats no van acompanyar, ja que el primer intent de quatre de nou sense folre no va estar a l'alçada dels magnífics assaigs que s'havien estat realitzant.

L'any 1999 va continuar amb força, es va carregar el primer tres de nou amb folre per Sant Joan, però la temporada no va ser reeixida i al final l'únic castell de nou descarregat s'assolí el 3 d'octubre a Reus. Moltes llenyes van condicionar la pèrdua de molts castellers, i a la fi el cap de colla va dimitir enmig d'un ambient social i casteller força enrarit.

Els anys de les llenyes (2000 - 2002)

Aquests dos anys es poden resumir com l'intent de la Colla per evitar perdre els galons de nou amb moltes caigudes i molts entrebancs. L'únic castell de nou de l'any 2000 es va bastir al Concurs de Tarragona , on es va carregar un cinc de vuit in extremis per quedar per davant dels Xiquets de Tarragona . Igualment l'any 2001 es va descarregar un únic quatre de nou amb folre per la Diada de l'Arboç.

L'any 2002 ja no es va poder assolir cap castell de nou i la colla va acceptar amb amargura que s'havia tocat fons per estar al mateix nivell que l'any 1992. Ja no érem colla de nou. Únicament al concurs es va poder carregar el quatre de vuit amb el pilar, castell més important assolit aquella temporada (a la fotografia, en la sortida dels quarts)

Tocant de peus a terra (2003 - 2006)

Un cop assolida la present realitat, es va produir un canvi de mentalitat per part de tots els equips tècnics que han dirigit la colla. Ens hem adonat de qui som ara i on ens pertoca treballar.

Ja l'any 2003 es va plantejar amb una idea molt clara: no es provaria cap castell de nou, sinó que se solidificarien troncs i estructures amb una visió de futur. Aquell any es va crear la Diada de l'Esperidió dins del marc de les festes de Santa Tecla com a jornada talismà per poder provar castells de més entitat. De fet, es va carregar el cinc de vuit i durant la Santa Tecla del 2003 es van veure junts el quatre de vuit amb l'agulla i el cinc de vuit, ambdós castells força celebrats per tota la colla.

L'any 2004 va tenir una línia continuista de treball que va portar a descarregar el quatre de nou amb folre i a carregar el cinc de vuit en una mateixa diada. Aquest magnífic resultat es va repetir al concurs , però un inoportú despenjament de la canalla va obligar a rebaixar pretensions.

L'any 2005 va ser la cara. El retorn d'en Joan Ramon Ocaña com a cap de colla feia pensar que es podia repetir la revifada de l'any 1997. Es va carregar per dues vegades el tres de nou i es van descarregar 8 cincs de vuits seguits, però la creu va arribar l'any 2006, en què fortes desavinences internes i una bona part de mala sort va provocar que es perdessin de nou els galons de colla de nou.

On som ara?

Continuem sent una colla castellera respectada, amb castellers de reconeguda trajectòria i amb moltes ganes de tirar endavant, però també som conscients de l'actual panorama casteller. Ja no podem plantejar castells de nou en solitari, tenim dificultats per convocar els membres de la colla abans de les festes de Sant Magí i seguim assajant molt millor del que actuem, però tenim l'orgull de ser uns dignes ambaixadors de la nostra ciutat, de ser la primera colla de Tarragona i de ser una colla de vuit i mig que té un pòsit tècnic suficient per mantenir i millorar aquest nivell.

L'actual equip tècnic treballa en la renovació dels troncs, en depurar la tècnica i en captar joves castellers que formin l'embrió del futur de la Colla Jove.